Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans, a partir de l’evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia.

L’Imperi Romà era la garantia del manteniment del llatí en la seva versió clàssica, amb la caiguda de l’Imperi Romà la llengua del carrer va accelerar l’evolució i va passar a l’estadi que anomenem llatí vulgar, que va anar canviant fins a formar les llengües romàniques actuals.

D’altra banda, el llatí clàssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa durant molts segles. La majoria de llengües europees, sobretot les romàniques i l’anglès, han incorporat molt vocabulari directament del llatí clàssic, sobretot per termes d’ús tècnic.

El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de l’Església Catòlica fins al Concili Vaticà Segon, avui en dia no hi ha parlants nadius del llatí, però és l’idioma oficial de l’estat del Vaticà, on s’estudia i s’utilitza; és incorrecte dir que el llatí és una llengua morta, perquè aquesta no s’ha extingit, sinó que ha evolucionat en altres llengües.